“The third and the seventh”, un exemple de Simulació i virtualització de la visió

Missatge d'error

  • Deprecated function: Methods with the same name as their class will not be constructors in a future version of PHP; ctools_context has a deprecated constructor a require_once() (línia 127 de /home/carlos_personal/carloscamara.es/docroot/profiles/ccamara/modules/contrib/ctools/ctools.module).
  • Deprecated function: Methods with the same name as their class will not be constructors in a future version of PHP; ctools_context_required has a deprecated constructor a require_once() (línia 127 de /home/carlos_personal/carloscamara.es/docroot/profiles/ccamara/modules/contrib/ctools/ctools.module).
  • Deprecated function: Methods with the same name as their class will not be constructors in a future version of PHP; ctools_context_optional has a deprecated constructor a require_once() (línia 127 de /home/carlos_personal/carloscamara.es/docroot/profiles/ccamara/modules/contrib/ctools/ctools.module).
  • Deprecated function: Methods with the same name as their class will not be constructors in a future version of PHP; panels_cache_object has a deprecated constructor a require_once() (línia 127 de /home/carlos_personal/carloscamara.es/docroot/profiles/ccamara/modules/contrib/ctools/ctools.module).
  • Deprecated function: The each() function is deprecated. This message will be suppressed on further calls a menu_set_active_trail() (línia 2404 de /home/carlos_personal/carloscamara.es/docroot/includes/menu.inc).

The Third & The Seventh

The 3rd and the 7th, un cas de post-fotografia

El curtmetratge presenta i explica, en els 12 minuts que té de durada, un conjunt d'edificis contemporanis emblemàtics1 totalment despullats, on amb prou feines hi ha res més. Ells són els autèntics protagonistes: en tot el film només hi són presents l'arquitectura, la llum, els materials, la natura i la càmera fotogràfica. Una càmera estratègicament situada que majoritàriament funciona de forma autònoma i només sembla necessitar de tant en tant el fotògraf que apareix ocasionalment per a enfocar i preparar l'escena. Podria dir-se que a més de l'absència de persones, un dels grans absents és el temps, que sembla haver-se aturat i només el podem percebre de tant en tant a través dels canvis de llum, el moviment dels núvols i de la vegetació o en el desgast dels propis materials.

Tot això ajuda a crear una atmosfera de tranquil·litat, perfecció i atemporalitat, gairebé zen2, que transmet tot el film. Contràriament al què podria semblar en un principi, aquesta atmosfera provoca que l'observador, lluny de sentir-se aliè a les obres presentades, arribi fins i tot a empatitzar amb elles. A mesura que transcorren els minuts veiem com aquella successió de detalls, aquells primers plans, que mostraven les primeres imatges es van fent cada vegada més generals i permeten no només reconstruir mentalment els fragments que formen el tot de cadascun dels edificis que protagonitzen el curt sinó transportar-nos-hi i experimentar gairebé les mateixes sensacions que sentiríem si estiguéssim allà mateix. Però també es produeix un altre canvi important: el component d'irrealitat que podia observar-se puntualment al principi es va fent cada vegada més freqüent i exagerat fins al punt de que al final del metratge el secret del film es fa cada vegada més evident fins al punt de tornar-se innegable: les imatges, les situacions que mostra no són reals. Les imatges que semblaven ser fotografies són en realitat imatges sintètiques realitzades íntegrament per ordinador. Tot ha estat un engany, un engany molt convincent.

Quan acaba el curt, l'observador no pot treure's del cap una pregunta: és real això que he vist? És mentida? Existeixen aquests edificis? Per poder contestar a aquestes preguntes hem de analitzar el concepte de post-fotografia, un nou paradigma que “qüestiona la vella convicció de que l'evidència (foto)gràfica resulta inseparable d'una realitat prèvia representada allà” (Alberdich Pascual & San Cornelio Esquerdo, 2011) que permet la creació d'un nou mitjà deslligat de les limitacions físiques i, sobretot, hem de veure com s'apliquen les seves característiques a aquest curtmetratge.

 

Fotograma del film en què es mostra un pla general de la biblioteca d'Exeter i un detall de les seves textures

Imatge digital

Bill Ostendorf assenyalava que el canvi funcional de la post-fotografia es deu principalment a l'abaratiment i quotidianitat de la manipulació digital i a la fotografia digital (Ostendorf, 1996) i en aquest sentit The 3rd and the 7th és paradigmàtic ja que està totalment realitzat de forma digital. Per entendre la magnitud de les implicacions d'aquesta afirmació cal entendre el procés de creació del film. Tots aquests passos es veuen exemplificats en un altre vídeo realitzat pel mateix autor (Roman, 2009b) i es poden resumir en les següents etapes: modelat i texturitzat, il·luminació, renderització i postproducció.

En aquest cas, totes i cadascuna d'aquestes etapes han estat realitzades per la mateixa persona (fet que no deixa d'evidenciar la tesi d'Ostendorf relativa a l'abaratiment3 dels processos) i de forma digital. S'ha construït un model de cadascun dels edificis i elements naturals que hi apareixen; se'ls ha aplicat unes textures que simulen, de forma molt convincent, els seus materials reals; s'ha il·luminat l'escena de forma anàloga a com es faria en una pel·lícula o fotografia i finalment s'han aplicat filtres i efectes a l'animació calculada (renderitzada) per l'ordinador per tal d'emfasitzar la seva expressivitat i qualitat final. En cap moment hi ha intervingut una càmera fotogràfica o de vídeo, un model real o ni tan sols un escenari. Tot s'ha generat dins d'un mateix ordinador i això no deixa d'evidenciar el fet més important de tots: la realitat no s'ha representat com es venia fent fins ara, sinó que s'ha construït, literalment. I de retruc s'ha esmicolat la limitació de representació que tenien les càmeres fins el moment (Berenguer, 1991)

Realitat vs virtualitat

 

Imatge virtual de la biblioteca d'Exeter on l'abscència de llibres alerta sobre la irrealitat de la imatge

Aquesta nova realitat es singularitza pel fet de que enlloc d'estar construïda per formigó, fusta o totxos, s'han fet servir únicament bits i per tant hi ha una absència total de les lleis físiques a les que estem sotmesos al món “real” que ofereix un nou tipus de llibertat.

Amb tot, no podem dir que l'objectiu de The 3rd and the 7th sigui enganyar: malgrat les situacions, la qualitat de les imatges, dels materials, les textures, la il·luminació... busquen el realisme, l'autor treu partit d'aquesta llibertat per deixar un rastre de pistes que indiquen que el que estem veient no existeix sinó que és una recreació. Aquestes pistes comencen de forma subtil presentant un món quasi perfecte, harmònic, sense persones, sense sorolls, amb biblioteques immenses amb prestatges totalment buits o edificis simètrics ubicats en contextos imaginaris i es tornen cada vegada més evident a partir de manipulacions com ara arbres que creixen dins un museu gràcies a núvols màgics o gotes d'aigua gegants flotant al lluernari de l'Auditori de Barcelona. Aquest joc de situar-se entre dos mons i creuar contínuament les seves fronteres provoca en l'espectador la sensació descrita de preguntar-se contínuament si el que està veient és real o no.

 

 

Realitat i ficció: la imatge superior reconstrueix el pavelló alemany de l'Exposició Universal de Barcelona del 1939 i el descontextualitza i el fa simètric. La fotografia inferior (d'EstudiBLAU) mostra el pavelló real

Nou llenguatge

Amb tot, preguntar-nos si el què hem vist és o no real no deixa de ser gairebé irrellevant: al cap i a la fi, el procés de virtualizació en realitat expressa una continuïtat en llarg procés d'hominització que va començar amb la virtualització de la primera realitat: el llenguatge (Lévy, 1999). El què cal preguntar-se és què aporta aquesta manera de fer i per què ho fa com ho fa.

Així doncs, la resposta de Roman a la pregunta podria ser que el que busca és la construcció d'una ficció basada en la realitat (virtualització) que li permeti amplificar la capacitat creativa de la càmera i per fer-ho necessita la creació d'un llenguatge propi (Berenguer, 1991) que no pren com a referents altres models virtuals4, sinó la fotografia professional, el cinema5 i la publicitat (Roman, 2010) i els porta més enllà per a crear un treball amb una clara vocació de transmetre sensacions que transcendeix del manierisme o la descripció.

Sobre l'autor

Alex Roman és el pseudònim que ha triat Jorge Seva per a realitzar projectes independents com el què ens ocupa. Roman és un alacantí nascut el 1979 que després de rebre formació artística es va traslladar a Madrid el 1999 per a dedicar-se a la creació d'imatges sintètiques, especialment dins el món de l'arquitectura per a diferents empreses de Visualitzacions arquitectòniques o ArchViz (Roman, 2010). Cansat de representar de la mateixa manera els edificis segons les especificacions dels seus clients va voler realitzar un curtmetratge que servís com a excusa per a posar a prova els seus coneixements, investigar formes de representació de natura i per a experimentar amb formes de presentació més artístiques de l'arquitectura (Roman, 2009a). Després d'un any i mig “sabàtics” en què Roman deixa la seva feina per a centrar-se en el seu propi projecte neix The 3rd and the 7th, un curt que en paraules del propi autor és molt més ambiciós i té molt més metratge del què imaginava quan va començar.

Bibliografia

Alberdich Pascual, J., & San Cornelio Esquerdo, G. (2011, Septiembre). Cultura Audiovisual Digital. UOC.

Berenguer, X. (1991). Las imágenes sintéticas. Temes de Disseny, (5). Recuperado a partir de http://www.upf.edu/pdi/dcom/xavierberenguer/textos/sint/sintetc.htm

Cámara Menoyo, C. (2011, Marzo 30). Sintel: un vídeo vale más que diez mil palabras. Web personal y profesional. Recuperado Octubre 22, 2011, a partir de http://carloscamara.es/video/sintel-un-video-vale-mas-que-diez-mil-palabras

Lévy, P. (1999). ¿Qué es lo virtual? Barcelona ;;Buenos Aires ;;México: Paidós.

Ostendorf, B. (1996, Abril 23). Qui es creurà més una fotografia? Diari AVUI. Barcelona.

Roman, A. (2009a, Abril 22). Interview with Alex Roman. Recuperado a partir de http://www.the-area.com/inhouse/bts/publications_by_alex_roman

Roman, A. (2009b). Exeter Shot -- Making Of. Recuperado a partir de http://vimeo.com/8217700

Roman, A. (2010, Enero 3). Alex Roman y «The Third & The Seventh», en Dimensión 2.5. Recuperado a partir de http://www.entremaqueros.com/bitacoras/dimension/alex-roman-y-su-cortometraje-the-third-the-seventh-en-dimension-2-5/


 

1Entre les obres que ens mostra the 3rd and the 7th destaquen el pavelló alemany que va realitzar Mies van der Rohe per a l'exposició universal de Barcelona de l'any 1939, la biblioteca d'Exeter de Louis Kahn, l'auditori de Barcelona de Rafael Moneo, el Milwaukee Art Museum de Santiago Calatrava, la Mt. Fuji House de Satoshi Okada o el museu històric de Chikatsu – Asuka de Tadao Ando

2Alex Roman afirma que l'estètica minimalista dels arquitectes japonesos li resulta molt inspiradora (Roman, 2009a) i no ha de sorprendre, doncs que això sigui un resultat buscat des del principi.

3Hom podria argumentar que el preu elevat de les llicències dels programes utilitzats i el preu de les moltes hores dedicades a la seva realització no és econòmic però si que ho és si ho comparem amb el cost que suposaria haver de desplaçar-se a totes les localitats, l'equip fotogràfic i la contractació d'un equip de tècnics. Tot i això actualment hi ha programari lliure alternatiu que ofereix prestacions similars de forma gratuïta (Cámara Menoyo, 2011)

4El propi autor afirma que si ho fes arribaria a cometre errors relatius a la construcció d'aquesta realitat virtualitzada que es traduirien en un error absolut que no faria creïble el resultat (Roman, 2010).

5Al curt hi ha al·lusions directes a Hitchock i a Gattaca. Del primer treu el recurs de fer aparèixer el director als seus films (en aquest cas en forma de fotògraf – Roman 2010), del segon n'extreu part de la banda sonora i, potser, la forma de presentar els edificis com a posseïdors de personalitat pròpia i generadors d'una atmosfera reconeixible.